1.-
Molt pocs, d'entre els meus amics i familiars, van entendre la meva decisió; el qualificatiu més piadós que m'han dedicat ha estat el d' inconscient i alguns fins i tot van deixar de parlar-me, adduint que si la meva intenció era perdre'm, no volien ser testimonis de la meva desgràcia.
A l'acabar els meus estudis en la universitat em va ser molt fàcil trobar treball, ja que, a causa de un expedient acadèmic immillorable, les millors empreses del sector volien contractar els meus serveis i solament vaig haver de triar aquella que m'oferia millors condicions laborals i salarials. Però fins i tot allò que realitzes amb més il·lusió pot arribar a cansar-te i al cap de dos anys vaig arribar a la conclusió que, possiblement, havia equivocat el meu camí i que estrènyer “torbillos nidelados al cies de lamo”, encara que no hagués ningú que ho fes millor que jo, no era la meva vocació.
Vaig abandonar tot el que havia constituït fins a llavors el meu món i em vaig fer actor; qualitats no em faltaven, ja que tenia un físic imponent, una bona veu i la suficient capacitat per a transformar-me en qualsevol personatge que fora necessari.
Vaig començar a presentar-me a proves (“castings” els criden en el sector) i al cap de dos mesos vaig comprovar amb goig que no m'havia equivocat, ja que vaig ser seleccionat per una companyia per a formar part de l'elenc del seu nou muntatge. Solament havia un problema; l'obra de teatre que havíem de representar era en un idioma aliè a mi i odiat per les seves connotacions imperialistes. Sí, ho heu endevinat; la peça estava escrita en “lastibarro” , però l'oportunitat que se m'oferia era suggestiva i a més la gira que realitzaríem amb el muntatge incloïa la majoria de planetes situats al sud del nostre i mai abans en la meva vida havia visitat cap d'ells, ja que solament havia estat en els del nord, molt més propers culturalment a nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada