2.-
Els assajos, que van durar un mes i mig, van ser molt enriquidors i si no triguem menys temps a tenir a punt l'espectacle no va ser precisament per la meva culpa, si no perquè la resta dels meus companys no acabaven de trobar el to dels seus personatges, a pesar que tots ells –al contrari que jo- tenien àmplia formació actoral i alguns d'ells diversos anys d'experiència professional.
A l´acabar el procés de muntatge comencem la gira que ens duria per gairebé tots els planetes de la nostra galàxia. Dels meus companys de repartiment no tinc molt que contar ja que, en realitat, no vaig arribar a conèixer-los, perquè els intents que vaig fer per entaular una bona relació amb ells van ser infructuosos, a causa de les diferències culturals i personals. També hem d'afegir la qüestió idiomàtica, ja que encara que tots havíem nascuts en un mateix planeta, no ens comunicàvem en el mateix idioma, ja que excepte jo, cap dels altres utilitzava habitualment el “nastibarro” i parlàvem entre nosaltres en l'imperialista “lastibarro”.
Ja que la comunicació entre nosaltres era poc menys que impossible, em vaig dedicar a observar tot el que succeïa al meu voltant i a anotar les meves impressions sobre l'aventura que estàvem vivint. Les distàncies entre els diferents planetes són molt llargues, pel que els viatges es feien molt pesats, encara sort que em vaig proveir amb els 27 toms de les aventures de “Eric el postre meravellos” i les seves estupendes pàgines em van ajudar a suportar el cansament dels viatges i la meva solitud (diuen que "Eric" és literatura per a adolescents, però jo us asseguro que té més substància que qualsevol obra de qualsevol literat que escrigui literatura per a adults).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada